Història i art

Art i Història del Santuari de Santa Quitèria- Parròquia de Sant Esteve
(Extret del Catàleg Monumental de l’Arquebisbat de Barcelona. Vallès Oriental, vol. I/2 a cura de Josep M. Martí i Bonet. Arxiu Diocesà de Barcelona. Barcelona 1981.)

 

VILANOVA DEL VALLÈS

El nom de “Vilanova Llaurona” es menciona, com tants d’altres de la rodalia, en la carta de venda feta pel compte Berenguer de Barcelona junta mb la seva mare i esposa a Guadlad l’any 1022 d’un feu del Vallès i de Marina. Aquest document es troba transcrit en el llibre de les Dotalies de l’arxiu diocesà.

 

LA PARRÒQUIA

Aquesta parròquia ve citada en el cartulario de Sant Cugat l’any 1021 en una permuta de terres i vinyes. Tingué una capellania –signe d’antiguitat- que quedà unida a la mensa capitularl’any 1391 per disposició del papa Climent VII. Per això el capítol de la seu de Barcelona obtingué el dret de patronat. Sabem que l’any 1270 era rector Pere Solsemida.

La visita del 1413 ressenya que tenia 30 parroquians i el valor era de 60 lliures. Es diu també que el visitador visità la casa rectoral i el colomar. La visita del 1421 refereix que tenia 24 parroquians, el valor equivalent a 60 lliures i les càrregues ascendient a 70 sous per raó de l’esmentada capellania i 4 sous i 4 diners per al sínode. Els feligresos estaven obligats a pagar –segons consta en el registre de Comuns- al rector un diner per cada una de les sis festes més importants de l’any.

L’any 1420, Antoni Bramasachs, de la parròquia de Sant Esteve de Vilanova de la Roca, fundà una capellania sota la invocación de Santa Maria, amb l’obligació de celebrar una missa matinal cada diumenge i dues misses cada setmana per a la seva ànima i els seus, i participar dels oficis divins de l’església; asigna 4 censos amb una pensió anual de 20 lliures i 10 sous i deixà el dret de patronat al seu fill Pere. La visita del 1600 ressenya que estava valorada en 20 lliures, el beneficiat era el clergue Jaume Bramasachs, presentat per Mateu Bramasachs. La capellania fou suprimida en la segona meitat del segle XVIII.

 

EL TEMPLE PARROQUIAL

La fàbrica: part exterior
És de carreu, de granit.

Hi ha elements romànics, especialment en el campanar, com explicarem més endavant. Però el temple ha estat reformat i ampliat en el transcurs del temps.

El 15 d’abril de 1498, segons constava en l’arxiu parroquial, fou consagrat el temple, l’altar major i els altars de Sant Joan i de Sant Pere. Això indica que durant el segle XV es realitzaren unes importants reformes, L’any 1574 es construí la sagristia i el 1740 s’acabaren unes obres del campanar.

La façana- portada
En el centre hi ha dues pilastres amb l’escut de Vilanova de la Roca que sostenenj sengles columnas oartides. La part inferior –una tercera part- de les columnes és llisa, amb dos medallons decorats amb l’anagrama de Jesús i Maria; els altres dos terços –la part superior- són acanalats. Els capitells són abocellats. En l’arquitrau hi ha una sèrie de permòdols o culs de llanita; el fris és estriat i la cornisa senzilla; el frontó és partit, amb una fornacina amb la imatge de Santa Quitèria, flanquejada per dos florons-boles. Com a coronament un escut amb els anagrames de Jesús i Maria i l’any 1645. Damunt la portada hi ha un finestral gran.

En la visita del 1886 s’afirma textualmente: “En el actual portal de la Iglesia con sus puertas forradas de hierro tal como hoy existen fueron construídas a mitad del siglo XVII”.

El campanar
Té dos cossos. El primer és romànic (segle XII), amb arqueria llombarda. El superior té vuit obertures d’arc apuntat per a les campanes, dos a cada costat. És quadrat i coronat per una balustrada de maó. Aquest cos s’inicià el 1574, però no s’acabà fins als voltants del 1740.

La fàbrica: part interior
Té una sola nau, amb dos trams. L’un, més petit, correspon al presbiteri, amb volta apuntada. Tota la nau té una cornisa seguida senzilla.

El presbiteri. Hi ha una fornacina moderna amb la imatge de sant Esteve, patró de la parròquia i santuari de Santa Quitèria.

S’hi observen restes d’una finestra de mig punt, tapiada, probablement medieval. Ja hem ressenyat que l’altar major va ser consagrat el 15 d’abril del 1498.

Les capelles i els altars
En l’elenc de la visita pastoral del 1921 s’afirma que exisitien els següents altars: “Hay ocho altares situados a derecha e izquierda de la nave de la Iglesia. En el fondo del altar mayor erigido en honor del Protomártir San Esteban. No he podido averiguar si es consagrada ni la fecha de su bendición. Es de madera, estilo renacimiento. No es de patronato. Está privilegiado ad tempos por el Ilmo. Dr. Reig. La imagen del titular es de madera esculturada. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. Hay imagen de S. Licerio, de S. Antonio Abada, la Purísima Concepción, S. Cristóbal y S. José, todos de madera esculturados de la época del altar. En las paredes hay un cuadro del Sdo. Corazón de Jesús y otro del Sdo. Corazón de Mª. No tiene cancela ni balustrada alguna. A la izquierda hay el altar de Ntra. Sra. del Carmen. No he podido averiguar si está consagrado ni la fecha de la bendición. No es de patronato ni es privilegiado. La imagen es de madera esculturada. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. En las paredes no hay imagen alguna. No tiene cancela ni balaustrada. Sigue el altar del Ecce Homo. No he podido averiguar si está consagrado ni la fecha de su bendición. El altar es un retablo del siglo XII. No es de patronato ni es priviliegiado. La imagen del titular es de madera estilo desconocido. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. En las paredes no hay imagen alguna. No tiene cancela ni balaustrada. Sigue el altar del Sto. Cristo y la Virgen Dolorosa. No he podido averiguar si está consagrado ni la fecha de su bendición. El altar es de madera estilo renacimiento. No es de patronato ni es priviliegiado. El titular es de madera y la Virgen va vestida. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. En el altar hay la imagen de Sta. Quiteria de madera esculturada. En las paredes no hay imagen alguna. No tiene cancela ni balaustrada. Sigue el altar de S. Sebastián. No he podido averiguar si es consagrado ni la fecha de su bendición. Es de madera estilo renacimiento. No es de patronato ni es priviliegiado. La imagen del titular es de madera esculturada. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. No hay otras imágenes ni el altar ni en las paredes. No tiene cancela ni balaustrada. Sigue el altar de San Isidro Labrador. No he podido averiguar si es consagrado ni la fecha de su bendición. Es de madera estilo renacimiento. No es de patronato ni es priviliegiado. La imagen del titular es de madera esculturada. No hay cuerpo de santo ni reliquia alguna. No hay otras imágenes ni el altar ni en las paredes. No tiene cancela ni balaustrada. Sigue el altar de Ntra. Sra. del Rosario. No he podido averiguar si es consagrado ni la fecha de su bendición. No es de patronato ni es priviliegiado… No hay otras imágenes ni el altar… Sigue el altar de San Pedro. Es de madera esculturada…” En les visites del segle XIV ja s’afirma que hi ha tres altars. Aquests altars eren els de Sant Esteve i els de Sant Joan i Sant Pere. L’altar de Santa Maria apareéis per primera vegada en la visita del 25 d’agost del 1498. En aquest altar hi havia fundat un benefici. L’altar de Santa Quitèria es constata en la visita del 10 d’agost del 1508. Era de fusta amb ara consagrada i una imatge de la santa. No hi havia benefici, puix era un altar “ex devotione”. La visita del 23 de novembre del 1588 explica que tenia un retaule.

L’altar de la Mare de Déu del Roser apareix el 27 de novembre del 1610, encara que la capella no es construí fins el 1614. L’altar de Sant Isidre apareix l’any 1657 i el del Sant Crist, el 1727.

Actualment, la primera capella de l’esquerra està dedicada a la Puríssima; la volta és de creueria senzilla sustentada per quatre mènsuies representant el tetramorfos amb carteles amb el seu nom. Hi ha una clau amb la Verge i l’Infant. És de finals del segle XVI o de principis del XVII. En sengles nínxols hi ha les imatges de la Immaculada, de la Verge Dolorosa i del Sagrat Cor (modernes). També hi ha una bella imatge daurada i policromada de sant Pere, assegut amb tiara i beneïnt, que és del segle XV. Ja hem indicat que en segle XIV hi havia un altar dedicat a Sant Pere. La segona capella de l’esquerra té volta de creueria sostinguda sobre mènsules amb figures humanes. Són els evangelistas portant carteles amb el seu nom. En la clau hi ha representat sant Sebastià. Aquesta capella és contemporània amb l’anterior. En l’actualitat serveix de pas a la capella que està adossada i que obre pas a l’interior. És la capella de Santa Quitèria. És volta de llunetes amb dos ulls de bou. És del segle XVIII. L’altar és modern, d’estil gòtic. Té unes fornacines i un sepulcre en el qual hi ha la imatge, talla de fusta, jacent de Santa Quitèria, amb la palma del martiri i un gos ajegut als seus peus. És del segle XVII avançat. Darrera l’altar hi ha un cambril on es pot venerar una imatge (de peu dret) de santa Qutèria, moderna.

Imatge de Santa Quitèria

Imatge de Santa Quitèria

A la dreta, amb la mateixa disposició i les mateixes dimensions que la capella de Santa Quitèria, hi ha la capella de la Mare de Déu del Roser. Es va construir el 1614 i es va acabar el 1616.

Junt al presbiterio, al costat del campanar (a l’esquerra) hi ha un nínxol amb la volta apuntada com la de la nau. És medieval, de transició del romànic al gòtic. Uneix l’església amb el campanar. En aquesta capella hi ha imatges modernes, de la Sagrada Família, sobre repisa.

Les altres imatges (sant Sebastià, sant Isidre i el Sant Crist), als peus de l’església, són modernes i sense valor artístic.

La pila baptismal
El peu és d’estil gòtic, senzill ; la pica, de granit, és moderna. (…)

El cor
La volta de sota és de llunetes amb arc rebaixat. Es va construir amb l’escala corresponent l’any 1798. La balustrada actual és senzilla, de fusta, i de construcció recent.

El retaule de l’Ecce Homo
(…) hi ha les restes del retaule que pertanyia a l’altar de l’Ecce Homo. És pleteresc, del segle XVI, amb dos plafons pintats, de la Verge i Maria Magdalena, flanquejats per quatre figures femenines, les quals els manquen els signes per identificar-les i les mans. Estan col.locades com unes caríatides, sostenint amb llurs caps un arquitrau, decorat amb signes florals i caps d’àngels. La visita del 1886, diu textualment : « Al lado del altar del Santo Cristo y Santa Quiteria hay un altar construido en 1560, en el que antes se veneraba San Sebastián y hoy se venera una imagen del “Ecce Homo” que antes estaba en un nicho fuera de la Iglesia a la entrada del cementerio y en 1799 se colocó dentro del templo”

Imatge de Sant Pau
(…) És del segle XVII, encara que ha estat restaurada recentment.

L’orfebreria
(…) Actualment només hem trobat el reliquiario de Santa Quitèria. En la visita del 28 de març del 1727 s’afirma que en la sagristia es custodia el “Sagrado brazo” de Santa Quitèria del cementiri “Cyriaco” de Roma, i el mateix es repeteix en la visita del 17 de maig del 1739.

Horari de missa

Diumenges i festes:

10:30h al Santuari de Santa Quitèria

Casaments i baptismes

Per reservar data i obtenir tota la informació al respecte cal contactar personalment amb el mossèn al Despatx Parroquial

Dijous de 17:00 a 19:00 hores
Carrer Mogent 10
Vilanova del Vallès
08410 Vilanova del Vallès

Rober Solidari (Càritas Parroquial)

Recollida de roba utilitzada o nova tots els dijous al Centre Parroquial (C/ Mogent 10) de 17:30 a 19:15 hores.

Entrega de roba els dimarts a la tarda.

Entrevistes els divendres de 10 a 12 hores.